Development and Validation of the ‘SETS’ Questionnaire
A Tool to Explore Social Work Intervention in Loneliness Among Older Adults
DOI:
https://doi.org/10.15257/ehquidad.2026.0006Keywords:
loneliness, ageing, social work, social intervention, questionnaire validationAbstract
Loneliness has become a growing concern in social work with older adults, both because of its impact on health and wellbeing and the challenges it poses for gerontological intervention. Despite its relevance, there is a lack of validated instruments that allow exploration of how it is addressed in practice. This article presents the development and validation of the SETS Questionnaire (Loneliness, Ageing and Social Work), specifically designed for social work professionals to identify perceptions, strategies, conditions and resources that shape their intervention in relation to this phenomenon. The questionnaire, structured into ten thematic blocks, was developed through a mixed-methods approach. In the initial conceptualisation and operationalisation phase, a literature review and interviews were conducted with older adults (n=15), social workers (n=15) and technical managers (n=5). Subsequently, in the content validation phase, expert judgement was gathered (n=26); a pilot test was then conducted (n=40), and finally the questionnaire was applied to a large sample of social work professionals in Barcelona (n=351). Content validity (Aiken’s V coefficient) reached high values, and internal reliability (Cronbach’s alpha) showed satisfactory levels. The SETS provides a robust tool for applied research, practice evaluation, and the design of public policies aimed at relational wellbeing and the right to companionship for older adults.
Downloads
References
Cacioppo, J. T., & Cacioppo, S. (2018). Loneliness in the Modern Age: An Evolutionary Theory of Loneliness (ETL). Advances in Experimental Social Psychology, 58, 127-197. https://doi.org/10.1016/bs.aesp.2018.03.003
Casas-Martí, J. (2024). Pensar les soledats des del Treball Social. Avenços i tensions en l’atenció a les persones grans i la seva diversitat [Ph.D. Thesis, Universitat de Barcelona]. En TDX (Tesis Doctorals en Xarxa). https://www.tdx.cat/handle/10803/694397
Casas-Martí, J., Mesquida, J. M., & Quiroga, V. (2025). Soledades, vulnerabilidades y Trabajo Social. Reflexiones sobre, desde y para la intervención social con personas que están y/o se sienten solas. En A. M. Galdames Paredes & S. Erices Riquelme (Eds.), Intervención social y desarrollo humano: Diálogos para la transformación social desde una perspectiva interdisciplinaria (pp. 331-352). Tirant Lo Blanch.
Cea d’Ancona, M. Á. (1998). Metodología cuantitativa: Estrategias y técnicas de investigación social. Editorial Síntesis.
Chen, Y., & Liu, X. (2023). How solitude relates to well-being in old age: A review of inter-individual differences. Scandinavian Journal of Psychology, 64(1), 30-39. https://doi.org/10.1111/sjop.12862
Creswell, J. W., & Plano Clark, V. L. (2018). Designing and conducting mixed methods research (3rd ed.). SAGE Publications.
Daniel, F. B., Monteiro, R., Jorge, F., & Álvarez-Pérez, P. (2018). Competencias éticas en la práctica profesional de las/los trabajadoras/es sociales con personas mayores. Papers. Revista de Sociologia, 103(3), 423-445. https://doi.org/10.5565/rev/papers.2441
Escofet, A., Folgueiras, P., Luna, E., & Palou, B. (2016). Elaboración y validación de un cuestionario para la valoración de proyectos de aprendizaje-servicio. Revista Mexicana de Investigación Educativa, 21(70), 929-949.
Fustier, N. (2020). El diagnóstico social: Una propuesta metodológica desde el Trabajo Social [Tesi doctoral, Universitat de Barcelona]. http://hdl.handle.net/10803/671575
Gallardo-Peralta, L. P., & Rodríguez-Rodríguez, V. (Eds.). (2025). Soledad y envejecimiento: Experiencias en España y América Latina. Tirant Humanidades.
Giménez-Bertomeu, V. M., Mesquida, J. M., Parra, B., & Boixadós, A. (2019). El Diagnòstic social en els serveis socials bàsics: Fonaments teòrics, normatius i professionals d’una tasca clau. Diputació de Barcelona.
Hagan, R. (2021). Loneliness, older people and a proposed social work response. Journal of Social Work, 21(5), 1084-1104. https://doi.org/10.1177/1468017320927630
Hawkley, L. C., & Kocherginsky, M. (2018). Transitions in Loneliness Among Older Adults: A 5-Year Follow-Up in the National Social Life, Health, and Aging Project. Research on Aging, 40(4), 365-387. https://doi.org/10.1177/0164027517698965
Martínez-Palacios, J. (2020). La interseccionalidad como herramienta analítica para la praxis crítica del Trabajo Social. Reflexiones en torno a la soledad no deseada. Cuadernos de Trabajo Social, 33(2), 379-390. https://doi.org/10.5209/cuts.65181
Merino, C., & Livia, J. (2009). Intervalos de confianza asimétricos para el índice la validez de contenido: Un programa visual basic para la V de Aiken. Anales de Psicología, 25(1), 169-171.
Moscoso, M., & Ausín, T. (Eds.). (2021). SOLEDADES. Una cartografía para nuestro tiempo. Plaza y Valdés.
http://hdl.handle.net/10261/263571
Observatorio Estatal de la Soledad No Deseada. (2024). Barómetro de la soledad no deseada en España 2024. Fundación ONCE & Fundación AXA. https://www.soledades.es/estudios/barometro-soledad-no-deseada-espana-2024
Oviedo, H. C., & Campo-Arias, A. (2005). Aproximación al uso del coeficiente alfa de Cronbach. Revista Colombiana de Psiquiatría, 34(4), 572-580.
Perlman, D., & Peplau, L. A. (1982). Theoretical Approaches to Loneliness. En L. A. Peplau & D. Perlman (Eds.), Loneliness: A Sourcebook of Current Theory, Research and Therapy (pp. 123-134). Wiley.
Rodríguez, M. (2009). La soledad en el anciano. Gerokomos, 20(4), 159-166. https://doi.org/10.4321/s1134-928x2009000400003
Rodríguez-Rodríguez, J., & Reguant-Álvarez, M. (2020). Calcular la fiabilidad de un cuestionario o escala mediante el SPSS: El coeficiente alfa de Cronbach. REIRE. Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 13(2), 1-13. https://doi.org/10.1344/reire2020.13.230048
Rokach, A. (2015). Loneliness, Alienation, Solitude, and Our Lives. En A. Sha’ked & A. Rokach (Eds.), Addressing Loneliness (pp. 3-19). Psychology Press. https://doi.org/10.4324/9781315774374
Ruiz, A. (2008). La mostra: Alguns elements per a la seva confecció. REIRE. Revista d’Innovació i Recerca en Educació, 1(1), 75-88. https://doi.org/10.1344/reire2008.1.1117
Ruiz, A. (2014). La operacionalización: De elementos teóricos al proceso de medida. OMADO (Objectes i MAterials DOcents). http://hdl.handle.net/2445/53152
Sánchez, E., & Fouce, J. G. (2024). Soledad no deseada. Los Libros De La Catarata.
Sánchez, M. M. (2009). Determinantes sociales de la soledad en las personas mayores: Dar y recibir apoyo en el proceso de envejecer [Tesis doctoral, Universidad de Salamanca]. http://hdl.handle.net/10366/76320
Verdugo, M. Á., Schalock, R. L., Gómez Sánchez, L. E., & Arias, B. (2007). Construcción de escalas de calidad de vida multidimensionales centradas en el contexto: La Escala GENCAT. Siglo Cero: Revista Española sobre Discapacidad Intelectual, 38(4), 57-72.
Vicente, E., Nogués, L., Orgaz, C., Blanco, M., Calzada, I., Cubillos-Vega, C., Domínguez, A. B., García, T., Carrasco, C. L., Martín Estalayo, M., Muriel, M., Sánchez, R., & Serrano, A. (2022). IV Informe sobre los Servicios Sociales en España y la profesión del Trabajo Social. Consejo General del Trabajo Social. https://www.cgtrabajosocial.es/files/62a847340c469/IVInformeServiciosSocialesEspaa.pdf
Weiss, R. S. (1973). Loneliness: The Experience of Emotional and Social Isolation. MIT Press.
Yanguas, J., Cilvetti, A., Hernández, S., Pinazo-Hernandis, S., Roig, S., & Segura, C. (2018). El reto de la soledad en la vejez. Zerbitzuan, 66, 61-75. https://doi.org/10.5569/1134-7147.66.05
Yusta, R. (2019). La soledad no deseada en el ámbito de la Gerontología. Trabajo Social Hoy, 88(3), 25-42. https://doi.org/10.12960/TSH.2019.0014
Downloads
Published
Versions
- 2025-10-06 (2)
- 2025-10-05 (1)